Pors

La por és un sentiment natural i sembla difícil trobar ningú que mai no n'hagi tingut, en algun grau i en algun moment; de fet, té el sentit i la finalitat fisiològics d'assenyalar quelcom com a perillós per al subjecte. A vegades, però, la por, o simplement basarda, és sentida amb una intensitat, o una freqüència, o unes característiques, que van més enllà del que solem considerar ajustat a situacions de la vida comuna.

En el llenguatge corrent no es estrany, precisament, sentir a parlar de "fòbies", de que aquest o aquell té "fòbia" a això o allò. És prou conegut, també, els nombrosos motius aparents que poden ésser objecte de "fòbia"; per exemple, hi ha qui té por a les alçades, o a pujar en un avió, o als espais oberts o tancats, o als gossos o altres animals grans o petits, o a un determinat aliment o objecte, o a una situació qualsevol, etc.; això inclou, tant si hi ha la sensació de por, en el sentit habitual, com si no, un sentiment de clar i fort neguit, en relació a la cosa o situació de que es tracta.

Sovint, però, la persona no considera que tingui un sentiment pròpiament de por, sinó que pot valorar-ho, i així dir-ho, com que "no li agrada" o "rebutja" tal o tal altra cosa, o dir que "no té importància", "és una particularitat", o un comentari semblant. Tanmateix, es tracta de reaccions que no responen al que seria generalment admès en relació a allò que se suposa que n'és el motiu, són desproporcionades a la cosa o a la situació objectives, no acaben de tenir una explicació convincent, o no s'esvaeixen per cap raonament o demostració que fins i tot la mateixa persona provi de fer-se, o li faci algú altre.

Si la intensitat i freqüència del sentiment displaent no són grans, o segons el que el desencadena, pot passar que la persona no se senti molt afectada i no en faci motiu de consulta professional. Cal tenir en compte, però, que una característica evident de fòbia (tant si un mateix ho considera una anomalia, com si no, o sigui quina sigui l'opinió dels altres) és que, el qui té aquestes pors, evita sistemàticament i imperiosament trobar-se en la situació específicament fòbica; és quan la persona fa tot el possible, i a vegades quasi l'impossible, per a no pujar a un ascensor, per a no passar per un determinat lloc, per a no anar en transport públic, etc., amb el consegüent trasbals que això pot comportar.

I és que, en qualsevol cas, segons els graus o moments de sentir aquesta basarda o tenir aquesta oposició anormals, és també inevitable que la vida de la persona resulti més o menys alterada, per les limitacions que imposa, pels comportaments que requereix, per la preocupació que genera, etc. En el fons, i arribat un moment, totes les persones poden adonar-se que els passa alguna cosa "internament", que hi ha quelcom que els fa patir.

També, a part l'administració de medicacions complementàries, amb la deguda prescripció mèdica, el diagnòstic i el tractament adequats d'aquest trastorn, poden proporcionar un major o menor aclariment de les seves causes i una millora en la vida quotidiana.

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]