Psicoteràpia

Parlem de malestars, o trastorns, personals o psicològics, i és lògic i natural que en general i cadascú cerquem com superar-ho o solucionar-ho, con sentir-nos millor, com estar millor, personalment, en la vida individual, de parella i familiar, laboral o social, etc. Aleshores podem comptar amb diferents tipus i graus d’atenció a la salut personal, en aquesta dimensió psicològica.

Certament, hi ha diverses orientacions teòriques en relació amb aquest camp, des del que se’n pot dir una “teoria organicista” fins a una “teoria psicologista” del psiquisme humà, amb els seus camps de coneixement, les seves aplicacions terapèutiques, etc.

Des de l’orientació psicoanalítica, hi ha, ni que sigui com a constructe conceptual, però ben entenedor per a tothom per poc que atenguem a nosaltres mateixos, “un món intern” i “una vida psíquica" personals, en part conscient però també en bona part inconscient; i això pot ésser més o menys harmònic, o més o menys conflictiu. La vida, concretament i pròpiament personal, està més “feta” de pensaments, emocions, fantasies, etc. (de dubtes, ansietats, auto-enganys, etc.), que no pas feta, tot i que en sigui per descomptat el suport, de la biofísica-bioquímica sigui de l’estómac, els ronyons ... o el cervell.

Allò (pensaments, sentiments) és, de fet, el "material" immediat i constant de l'experiència humana, com a existència i com a identitat personals, i com a tal sempre i en tot lloc hi és i està a l'abast. Després de tot, és d’aquest material ben propi del primer, i a voltes l'únic, que tothom disposa quan, per un mateix i per a un mateix, cadascú s'observa, es qüestiona, es reconeix, es modifica (a si mateix i en la mesura del possible), tant si és per a conèixer-se millor, com si és per a elaborar "què" o "perquè" passa quelcom (a un mateix), sobretot quan sobrevé alguna maltempsada: disgustos, fracassos, pèrdues, desorientacions, malestars, ... Al cap i a la fi, No sembla que tenir en compte aquest món intern i aquesta vida psíquica sigui gens superflu!

Malgrat tot, sovint no és fàcil, per a l'individu, abordar els propis conflictes o dificultats personals i vitals, o anar més enllà d'un cert punt en observar-se, entendre's, canviar-se. La psicoteràpia, la psicoteràpia psicodinàmica, en sentit més o menys ampli, amb aplicacions i modalitats diverses, ofereix una ajuda per a cercar les causes i els mecanismes del trastorn i la seva elaboració i resolució, envers una manera personal de viure més satisfactòria (per a un i per als altres), més sana.

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]