Parella

El fenomen pel qual dos individus humans esdevenen parella, és un dels més interessants dels que succeeixen a les persones al llarg de la vida. Parteix del fet que, en les relacions interpersonals (homes, dones, normalment joves grans o adults joves, o no i en qualsevol edat), per les raons que siguin, una persona es troba empesa envers una altra (i viceversa), amb una força i una perseverança corresponents a allò que en diem "enamorar-se".

Per a mirar de comprendre-ho, assagem de fer-nos algunes preguntes al respecte, per altra banda òbvies: Com es produeix la tria de la parella (una concreta)? Perquè?, però principalment: Per a què? I les respostes no són tan òbvies ... [hom pot assajar-ho mitjançant el procés d'(auto)interrogació, reflexió, elaboració, coneixement, és a dir, les respostes que cadascú pot trobar (tot això en el propi "món intern" i amb el "material" d'un mateix)].

Aquell fenomen, a través de l'enamorament, tendeix, en termes generals, cap al matrimoni (en un sentit conceptual, i en les seves possibles expressions formals); i casar-se (en el mateix sentit) significaria alguna cosa així com "un compromís mutu en un projecte de vida en comú". Talment sembla, però, que els implicats no sempre saben "conscientment" què està passant, o què espera obtenir cadascú "veritablement" d'això, i, principalment, de l'altre.

Després, en el devenir quotidià i tan llarga com sigui la convivència, les vicissituds vitals individuals i duals posen a prova la relació, amb els pensaments i els sentiments de cadascú, afectant no ja a "tu" i a "jo", ni tampoc a "nosaltres", sinó a un específic, diferents als anteriors, "tu-jo" (alguns idiomes sembla que tenen, a més de les formes gramaticals singular i plural, la forma anomenada dual).

Conèixer i entendre, doncs, sembla que pot i sol ésser útil, en qualsevol moment i circumstàncies de la vida de parella. En primer lloc, per a adonar-se de les necessitats (psíquiques inconscients) que un demana (inconscientment) que li satisfaci l'altre, i les necessitats (ídem) que l'altre demana (ídem) que li satisfaci un; en segon lloc, coneixent i entenent tot això, per a aprendre a construir, i si cal restaurar, la parella, a dialogar i a decidir en parella, etc.

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]