Amistats

Parlem d' "amistat" i d' "amic", referint-nos, indistintament, a una àmplia gamma de relacions, amb una intensitat, continuïtat, intimitat, etc. molt heterogènies, per no dir indefinides; i ho fem amb alguna consciència de premeditada, o irreprimible, vaguetat. Segurament, però, això és senyal de que tothom vol (!) tenir amics, de fet, molts amics (!).

En termes pràctics, és comprensible que a partir d'un determinat grau de proximitat i constància en la relació amb algú, hom pugui qualificar-ho d'amistat, i d'amic, i llavors hom té: algú "una mica" amic, un altre "més" amic, i encara un altre "molt" amic ("amic de veritat" hom sol dir). En tot cas, però, no hauríem d'oblidar que no hi pot haver amistat si no hi ha un fons, si més no, amb un mínim d'estima mútua ... i respecte i honestedat mútues, i ...

I és que el que també passa, és que ens sembla que la relació d'amistat és "fàcil"; i aleshores podem preguntar: Fàcil, comparat amb què? I la resposta és probablement: Fàcil (més fàcil) comparat amb la relació de família! I malgrat que totes les relacions tenen la seva "complexitat", sí que pot succeir que una sigui "més fàcil" que l'altra, de fet, "menys complexa". Això és perquè, mentre amb els membres de la família pròpia la relació és "forçosa" i està fortament i pregonament impregnada de "sobreentesos" (poc "entesos", ja que normalment tenen una arrel inconscient) que condicionen, si no conflictivitzen, aquella relació, amb els amics la relació és "voluntària", més oberta (encara que, com totes les relacions, no se substrau del tot de les mateixes arrels inconscients).

Les relacions amb les amistats no estan exemptes, tampoc, de conflictes potencials, però esdevenen un cercle (més enllà del de la família) en el que hom comparteix vivències, i en el que hom exerceix el suport mutu.

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]