Obsessió

El comportament general de les persones pot incloure el que a vegades hom en diu "rareses", petites o grans. En aquest sentit, solem referir-nos, per exemple, i més freqüentment, a accions que, de forma invariable o regular, fa una persona, potser en determinades circumstàncies, potser de determinada manera, i que arriben a resultar poc o molt curioses.

Hi ha nombroses variants possibles, i tant es pot tractar d'actes pròpiament dits, com d'accions mitjançant la paraula, o també del pensament, però, si hom s'hi fixa bé, sobretot aquell qui ho fa, el que succeeix és que la persona "necessita" fer-ho, hi té com una imperiositat. Que una persona se senti obligada, per si mateixa, d'aquesta manera se'n pot dir tenir una obsessió, i quan es refereix més específicament a una actuació se'n diu compulsió; col·loquialment ja es diu que aquest o aquell té aquesta o aquella "obsessió".

Segons la qüestió i el grau, hom pot considerar això un fet relativament corrent, i pot constituir una propensió de conjunt en el caràcter d'una persona. Una mostra en pot ésser, per exemple, el cas, banal però que arriba a ésser molest, d'aquella melodia que durant una estona hom no es pot treure del cap, o el cas, públic i que arriba a resultar xocant, d'aquell gest reiterat que fa un esportista abans d'entrar en joc, etc.

Alguns comportaments, però, poden assolir un grau d'intensitat que ja la mateixa persona, o els altres, arriben a considerar més aviat exagerat o estrany. Pot ésser el cas, per exemple, d'una "obsessió per l'ordre" o una "obsessió per la neteja", o, posem per cas, la necessitat d'assegurar-se diverses vegades si l'aixeta del gas és tancada, o haver de fer una cosa forçosament d'una manera i no de cap altra, o dir sempre indefugiblement unes determinades paraules davant d'una situació, etc.

Les persones que tenen obsessions-compulsions, depenent del tipus i grau d'aquestes, en moltes ocasions les poden realitzar amb prou naturalitat. Tanmateix, cal tenir en compte que la finalitat directament implicada en l'acció en qüestió, és la de conjurar quelcom que amenaça d'emergir, la d'evitar un malestar (una crisi d'ansietat) que sobrevindria si no es fes allò, o d'aquella manera.

Altres exemples d' "obsessió" poden ésser: una idea que enutjosament revé al pensament, tant si sembla neutra com alarmant (per exemple, matar un fill, o dir una inconveniència), o abillar-se cada dia seguint llargs i complexos rituals, o tenir escrúpols de consciència rigurosos i inconmovibles, o témer que, per exemple, si hom trepitja les ratlles d'un pas zebra passarà una desgràcia, etc. Una altra manifestació és el capficament constant, o els continus dubtes, a propòsit de moltes coses, i que impedeixen prendre decisions.

Poc o molt, més aviat molt, segons els casos, les persones afectades pateixen per aquest trastorn, i pateixen perquè troben que han de fer a tota costa allò i, alhora, perquè no entenen per què ho han de fer.

Per descomptat que, especialment en els casos més marcats, és ben necessari el suport psicològic professional, que pot incloure la prescripció mèdica de fàrmacs alleujadors, i que pot ajudar la persona a desembullar la gènesi del trastorn.

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]