Infant

Tothom ha estat (o és) un infant. Comencem la vida com a infants, com a petits nadons al principi, i després es va estenent la nostra vida, a través d'aquest període que anomenem infantesa, i que correspon a un bon nombre d'anys, pel cap baix 12 o 14 (segons l'individu), fins que, amb l'inici de l'adolescència, deixem d'ésser nens per a esdevenir joves.

Resulta sorprenent, però, com, per a la pràctica totalitat dels adults (els que ja ho són), un període com aquest resta tan "ignorat", i no es tracta sols de la "típica" manca de records de tantes i tantes coses que forçosament han d'haver passat durant tants anys d'infantesa, sinó, fins i tot, d'una certa actitud de "bandejament" de la infantesa, com a tal, i en el sentit, també, de pròpia infantesa.

Ara i aquí, sobretot per a un adult, però també una mica per a un jove, potser només es tracta de "recuperar", ni que sols sigui, la noció d'aquell infant que cadascú fou, reconèixer-s'hi. Perquè, sigui com sigui, ho recordem o no, ho bandegem o no, no hi ha el més petit dubte que existeix un "fil conductor" vital, personal, que, provenint del nostre naixement i fins al dia d'avui, fa que siguem "una" persona, cadascú ell mateix.

I això, a base de l'evolució física i psíquica transcorregudes, amb les seves incidències, i del conjunt d'experiències emocionals, cognitives i conductuals, individuals i relacionals, etc., amb les seves vicissituds, inexorablement viscudes. I si cal atendre el nen d'ahir (en l'adult d'avui), Com no caldrà, també, atendre el nen (els nens) d'avui?

[veure (columna de la dreta): "Presentació" i "Notes Generals"]